Thursday, August 19, 2010

Justi, 2010, Tri-Unita, De Nord Dakota

FREDERICK G. BOND

Frederick Bond gene nati topo London,
England kron anua 1852. An bi parenti
este fobo de u spora de pato
Tuberculosis a mu fili. Kausa-co mu
muta logi a civita Neo York anua 1864.
Anti-co, mu este fobo de plu rebeli de
un in-landa milita de USA; qi akti
viole la, e po brevi tem bali mu plu
infanti a plu centra stato de USA. La
Frederick gene matura.

Kron meno Deka de anua 1875, an sti uni
se kon un arme de USA. An proto servi
topo Forti-lo Abercrombie, teritori
Dakota. Kron 1876, un arme bali an a
Forti-lo Lincoln. U trena; in qi an es,
gene sto kausa u mega nivi tempestu.
Milita-cefa Custer es in u-la trena. An
dice u komanda; plu arme-pe apo u nivi
ab trena. Frederick tali forti ergo; an
lose vide-pote kausa un heli foto epi
nivi. Po oligo di, an vide-pote gene
re-sani.

Po veni a forti-lo Lincoln, un arme
bali an te ergo topo fluvi Tongue
[Glosa] topo nu-tem stato Montana. Kron
meno Mono de 1877, an es itera topo
Forti-lo Lincoln. Mali-fortuna an brevi
digi gene apo per peleki. An es pato po
u-la. Kron meno Okto an gene u pre-kron
lase ex un arme.

Frederick re-veni ad area de fluvi
Yellowstone [Xanto Lito]; topo qi an
casa plu Bisona te gene plu peli te
vendo mu. Uno di, u milita-cefa Miles
veni ad an. Miles dice; an habe poli
Indiana karcera-pe; qi pa tenta fugi ad
Kanada ko Cefa Joseph. An nece paga a
plu andro te duce per navi panto
karcera-pe a forti-lo Buford, u tele de
proxi 700 kilometra. Frederick dice
akorda.

                         -
                     ---/ |
                    /  /  |
                  ---_/   |
                /    ____ |
              /     /    \|
            /     // -- --'
          /      -/  o \o |
         |      |@    . \ |
         |       |\ ==#_#==
          \      | \   # /
            -----|    -# /\
                '-------     \
             /       o          \
          /         |              
        |           |            |  

Frederick duce 22 karcera-pe longi u
risko fluvi. Faktu, mono navi gene
destru, plus id viagia-pe morta.
Frederick forti tekno duce u navi, e es
u duce-pe mono; qi veni a forti-lo
Buford. Mu oligo kron sto viagia longi
fluvi te casa plu zoa, plus la plu
Indiana akti plu preka. (Frederick
kredi; plu Indiana es plu Kristo-pe.)

Frederick feno uni se ko plu
karcera-pe. An freqe nomina mu "mi
demo." An nomina u gero Indiana-an; qi
pote dice per England lingua, "Cefa
George Washington." Frederick oligo
kron dona u fusili-ru ad an, te an pote
casa karni. Frederick nomina u gero
Indiana-fe; qi freqe sti sistema plu
Indiana, "Plu Umbra de Noktu." An feno
filo un Indiana-fe de 15 anua, e dona a
fe u nomina "Viola" kausa u kroma-ma;
fe habe epi buka. An dona a fe u doro
de cokolata plaka. Fe excite monstra id
a panto-pe, sed ne ski; id es qo.

Kron veni a forti-lo Buford, u milita
komanda-pe dice; an habe u neo komanda:
Frederick fu nece duce plu karcera
longi fluvi Missouri a forti-lo
Lincoln. Frederick dice; an debi habe
plus 200 dolara. U komanda-pe nega.
Anti plu Indiana spende plu di la
ge-klavi in mikro domi, Frederick
spende auto tem ko mu. Kron plu hetero
navi duce-pe veni, plus mu demanda ma
valuta. U-ci kron, u komanda-pe dice
akorda.

Frederick e plu Indiana habe no-facili
tem duce u navi a forti-lo Lincoln. U
meteo gene es frigi. Plu Indiana nece
pulsa plu mero ex glaci ab u navi. U
non-ami Indiana tribu menace; viole
anti mu. Anti-co Frederick duce "auto
demo" a forti-lo Lincoln.

Kron anua 1898, Frederick gene u grama
ex u medika kura-fe; qi kura plu arme-
pe tem Hispania-Amerika Milita. Fe bali
un ave ex un hetero kura-fe; qi ne
pote grafo. Fe es Viola.

No comments:

Post a Comment